Arrel de la web > L’Ateneu > Pere Mascaró

Pere Mascaró

diumenge 6 de febrer de 2011

Presentació de Joan F López Casasnovas. Ferreries

Pere Mascaró Pons. Contra la indiferència dels economistes sobre els camps de patates

Començaré aquesta breu intervenció en aquest acte de presentació a Menorca de l’Ateneu Pere Mascaró amb una referència a un text de 1917, en què un pensador molt estimat per mi (i crec que també pel nostre amic en Pere), Antonio Gramsci reflexionava sobre aquesta gran desgràcia que és per a un país el fet de tenir la població anestesiada en la indiferència. Gramsci odiava els indiferents1. Deia el pensador i polític sard:

  • Crec, com Friedrich Hebbel, que “viure significa prendre partit”. No pot existir gent que sigui només “homes”, estranys a la ciutat. Qui realment viu no pot no ser ciutadà, no prendre partit. La indiferència és apatia, és parasitisme, és covardia, no és vida. Per açò jo odii els indiferents.

La indiferència és el pes mort de la història. És la bola de plom per a l’innovador, és la matèria inhert en què s’ofeguen els entusiasmes més brillants, és el pantà que envolta la vella ciutat i la defensa millor que la muralla més sòlida, millor que la cuirassa dels seus guerrers, que engoleix els seus assaltants en el seu remolí de fang, els deuma i els acovarda, i de vegades els fa desistir de qualsevol empresa heroica.

El verb gramscià continua analitzant els efectes nefasts que per a la vida social té el pes de la indiferència. Ens convé llegir-lo per entendre millor els temps que corren.

Una altra cosa. L’excanceller alemany Helmut Schmitt va explicar en una de les sessions d’una trobada internacional de polítics i executius de grans empreses multinacional (Davos?) la paràbola següent:

  • Una vegada, un grupet de persones viatjaven en globus i, a conseqüència d’una mala maniobra els va caure la brúixola mentre eren dins una massa de núvols. Quan començaven a tenir por, se’ls va obrir una clariana i van ser capaços de governar el globus i passar-la. Llavors van veure un camp i un pagès que hi treballava. Li van demanar a on eren i la resposta va ser: -“Vostès són dins un globus”. Ells li van aclarir que demanaven on era ell. I la resposta va ser: - “Jo som a un camp de patates”. Els navegants van convenir: -“Aquesta persona deu ser un economista. Açò que ens diu és rigorosament exacte, però no ens serveix de res”.

Idò bé, en Pere Mascaró Pons, mai va ser un indiferent, mai es va deixar empantanegar en el llot de la indiferència. Sempre va exercir de ciutadà en el sentit que Gramsci explicava. Havent estudiat a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, no va ser mai cap d’aquests economistes de què parlava H. Schmitt, que semblen exercir de gurús o de profetes i les profecies dels quals no serveixen de res perquè senzillament es produeixen una volta els fets ja són irreversibles. Ben altrament, en Pere, aquest amic enyorat, des de la talaia dels seus coneixements i sempre amb un tarannà amable i amigable, posava la seua feina al servei de la gent, amb el compromís de ser útil per transformar en positiu la vida de les persones. Fent bona la dita que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés, que és el que està succeint actualment. Ell més que ningú entre nosaltres va demostrar entendre el valor cultural i social del treball i de la classe treballadora.

La democràcia al nostre país no va ser una carta atorgada per un suposat pilot reial i un grup d’homes bons, sinó que va ser el compendi de lluites, que, de vegades, van acabar en derrotes de sofriment, de tortures; que, de vegades, van aconduir a victòries morals aconseguides per les pressions per part de sectors amplis de la classe treballadora (35 anys dels assassinats d’Atocha, 24 de gener de 1977) i altres col·lectius populars.

La història del moviment obrer és l’esforç per donar dignitat com a ciutadans als treballadors i treballadores. Dignitat i orgull de lluitar contra tota forma d’explotació i de dominació. Dignitat i consciència política per ser protagonistes de la història del país en primera persona. Però tant en 1ª pers. del singular com , sobretot, del plural, compartint un gran projecte col·lectiu de llibertat, d’igualtat i fraternitat.

En el relat de la vida de les persones sempre hi ha un començament. Episodis, persones, fets, dates... que, posats així semblen inconnexos, selectius. Tal vegada és ver que ho són. Però aquesta mena d’imatges en moviment es podrien anar continuant com a un bucle: diferents escenaris, diferents persones, moments, anècdotes...

El relat d’una vida ens mostra com aquesta probablement és inesgotable en si mateixa. Ho és més quan, com en aquest cas “Història” i “Vida” ja es poden fondre en una sola cosa.

En Pere Mascaró no ens va deixar un pensament elaborat, però si una línia de coherència entre pensament i acció. Molta feia feta des d’una generositat extrema; una humanitat a ras de terra, amb empatia amb tothom que passàs alguna necessitat i amb simpatia amb els seus amics, que van ser molts, molts. El seu llegat és una actitud i uns valors: la convicció, l’ajuda mútues, la lleialtat, la perseverança i sobretot la dignitat.

Avui, quan alguns ens volen tornar a vendre com si fos nou de trinca el mite del “desenrotllisme”, hem de fer de bell nou visible la dignitat obrera i la dignitat dels intel·lectuals que, com en Pere, no van tenir cap recança a aparèixer al seu costat i al servei de la seua causa. Fan trampa els qui parlen de creixement i l’assimilen, sense matisos, al progrés. Aquests malden per fer invisibles les qüestions més bàsiques i inajornables: Per què? Per a què? Com? Cap a on progressar?

Ens volen mantenir en la ignorància. Bertolt Brecht considerava que “el pitjor analfabet és l’analfabet polític. No escolta, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels cigrons, del pa, de la farina, del vestit, de les sabates, i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan ase que se n’enorgulleix i infla el pit dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits, que és el polític corrupte, titella i lacai de les empreses nacionals i multinacionals”. Són paraules ben lúcides que apel·len avui com ahir les consciències de la ciutadania.

Joan F. López Casasnovas (Ferreries, 27 de gener de 2012)

Hem volgut donar el nom de Pere Mascaró a l’Ateneu, en homenatge i reconeixement a aquest menorquí, que durant anys ens va aportar els seus coneixements d’economia i les seves propostes polítiques.

En Pere Mascaró nasqué a Ciutadella de Menorca l’onze de gener de 1956, es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Barcelona el 1978. Des de 1979 va viure a Mallorca. Fou membre del Gabinet tècnic de CCOO fins el 1981. Després fou Gerent de la societat laboral Industrias Dragón, del sector del metall a Palma. De 1983 fins el 1987 fou Director de l’Escola Universitària de Treball Social, de la qual n’era professor des del 1981 –a temps parcial.

De 1987 a 1989 fou Cap d’Estadístiques econòmiques de l’Institut Balear d’Anàlisi i Estadístiques, IBAE. A partir de 1989 passa a l’Àrea de Benestar Social com a Economista, del Consell de Mallorca. Des de 1998 fins 2000 Professor associat de la UIB d’Economia dels Serveis Socials i Estructura econòmica i desigualtat.

A més d’altres matèries impartides a la Universitat Oberta (1993-94) La desigualtat social: teories i aplicacions al cas de Balears, 1997 Consell Insular de Mallorca Iniciació a l’organització administrativa local:Hisenda Pública. 1996-1998 Escola de Treballadores familiars Càritas Conèixer l’entorn econòmic i social –Curs d’Auxiliar d’ajuda a domicili.

Va realitzar una gran tasca investigadora a càrrec de l’Escola de Treball Social –Consell Insular de Mallorca, FUNDESCOOP, Institut de Treball Social i Serveis Socials INTRESS –Barcelona, Consell Insular de Menorca, Direcció General d’Acció Social Govern Balear, Ajuntament de Calvià, Caixa d’Estalvis de Balears Sa Nostra.
- Veureu els projectes i les nombroses publicacions al Currículum Vitae adjunt.

Del seu compromís polític i social volem destacar que s’inicià en les col·laboracions als moviments sindicals i veïnals juntament amb la seva militància política al PSUC i més tard PCIB-PCE en els anys de la transició democràtica. Va participar en la constitució d’Esquerra Unida de les Illes Balears el 1986. Hem de destacar la seva aportació teòrica a les propostes polítiques i electorals d’aquesta formació. Durant molts d’anys fou membre de la seva direcció.

El 1995-96 fou Regidor de l’Ajuntament de Palma per la candidatura d’Esquerra Unida.

Al primer Pacte de Progrés va jugar un paper molt important en la configuració del pacte polític que conformà el primer govern progressista de les Illes format pel PSOE-PSIB, PSM, Esquerra Unida i Els Verds. En aquests anys 1999-2003 participà activament en la direcció política de la Conselleria de Treball i Formació del Govern, primer com a Secretari General Tècnic de la mateixa i després va dur les negociacions per a la transferència de l’Estat de les polítiques actives d’ocupació. Des del 2001 fou el primer Director del Servei d’Ocupació de les Illes Balears –SOIB. En la legislatura següent 2003-2007 col·laborà activament amb el grup parlamentari d’Esquerra Unida- Els Verds. Conseqüent en la seva postura de forjar un projecte ampli de l’esquerra de les Illes, fou defensor i impulsor de la política unitària que donà lloc a la candidatura de Progressistes per a les eleccions generals del 2004 i la conformació del Bloc per Mallorca a la candidatura autonòmica del 2007. Per a nosaltres, en Pere fou un referent del pensament crític, compromès amb l’acció i la lluita per un món millor. Una persona que es caracteritzà pel seu esperit obert, amb vocació de diàleg, generosa, molt amic dels seus amics i amigues. En Pere ens ha deixat un important llegat que nosaltres volem mantenir viu a través de la tasca de l’Ateneu.